Moments surrealistes de l'ajut d'emergència

Entre dilluns i dimecres d'aquesta setmana la coordinadora d'ong espanyoles vam aconseguir dur a terme l'entrega de 750 paquets alimentaris a les comunitats rurals de les illes de San Luis La Herradura. Les comunitats on es va realitzar l'entrega, situades al "Estero de Jaltepeque", no han sofert danys directes per les pluges del dia 7 però la pesca, principal activitat econòmica de subsistència, ha quedat reduïda a zero com a resultat de les fortes riuades que han desembocat als aiguamolls.

Per poder fer l'entrega primer vam haver d'esperar que des de protecció civil ens diguéssin a quines comunitats actuar i després contactar amb l'ajuntament i els líders comunitaris per tenir llistats acurats de les famílies que hi viuen.
A més, per arribar amb tot el carregament a les illes l'exèrcit va posar a disposició nostra una llanxa de desembarcament amb el seu capità i 11 soldats d'infanteria per carregar-la i descarregar-la.
Uns quants moments pintorescos van tenir lloc en el moment de descarregar els camions dels proveïdors per deixar emmagatzemats part dels sacs al "Centro Español" (club social elitista on van els descendents d'espanyols i gent de classe alta dels país) que ens havia cedit l'espai durant uns dies. La imatge d'uns 50 cooperants (espanyols i salvadorencs tirant a hippis) suats amb sacs de 20 quilos a l'esquena cap aquí i cap allà mentre van entrant i sortint "senyores" que vénen al gimnàs i "executius" també suats, però de jugar a tenis, és per recordar-la.
La situació que va arribar a límits de pel·lícula italiana va donar-se al moll de la Fuerza Naval amb la llanxa de desembarcament, dels anys quaranta (estic convençut que va participar a Normandia), carregada de sacs de menjar, amb els cooperants, els soldats (alguns armats) i persones de les comunitats ajaguts per aquí i allà. Al cap i a la fi els cooperants som incoherencies amb potes.
Quedi clar que el fet de posar els logos de la cooperació espanyola i de les ong espanyoles va ser un requeriment del ministeri d'afers exteriors salvadorenc per poder controlar l'ajut.

XX anniversari de l'assassinat dels Jesuïtes de la UCA (I)

Demà, dilluns 16 de novembre fa 20 anys de l'assassinat de 6 jesuïtes (5 d'ells espanyols i un altre salvadorenc) i dues de les seves col·laboradores (mare i filla). L'assassinat va ser la resposta dels militars (esquadrons de la mort) a l'ofensiva que el dia 11 de novembre de 1989 va iniciar l'FMLN (ofensiva coneguda com "Hasta el Tope") plantejada per forçar el govern a negociar. Ignacio Ellacuria estava en disposició de fer de mitjancer en les negociacions, per això el va eliminar.
Jo tenia tan sols 10 anys, però tinc un record, tirant a borrós, de mon pare i mon mare, dinant a casa nostra a Maó, aixecant-se de la taula en sentir la noticia pel "telediario" de TVE. També tinc records fugaços de les imatges dels cossos estesos bocaterrosa (aquests records ja no sé si són d'aquell moment o de les moltes vegades que he vist les imatges després).
Demà, també el nou govern de Mauricio Funes entregarà als familiars dels jesuïtes la més alta condecoració que pot donar el govern, la medalla José Matias Delgado (pare de la pàtria independent). És un d'aquells casos en que tenen més mèrits els condecorats que no pas la condecoració.
Han hagut de passar vint anys, ha hagut de sortir del govern el partit ARENA (fundat pel fundador dels esquadrons de la mort) i guanyar unes eleccions el FMLN per poder fer mínimament justícia, justícia en minúscules.
La Justícia (amb majúscules) es farà el dia que jutgin i condemnin aquells autors intel·lectuals de l'assassinat.

La desgràcia confosa

Bé, han passat ja 7 dies de les pluges i la situació encara és confosa. El balanç oficial parla d'uns 184 morts i 40 desapareguts.

Encara hi ha moltes comunitats i poblacions aïllades que estan rebent l'ajut humanitari via helicòpter. A més, no està clar si l'ajuda està arribant a tot arreu on es necessita. Pel que sabem s'està prioritzant l'enviament d'ajut a la gent que es troba en albergs (les darreres notícies parlaven d'unes 14.000 persones albergades) però no hi han dades clares de la gent que s'ha quedat sense casa i sense res i està convivint amb veïns o familiars.Ja han desembarcat al país les grans ong d'ajut humanitari i també els primers enviaments des de diversos països com Veneçuela, Cuba, Japó, Espanya, EUA, Nicaragua, Guatemala,...

Com a Coordinadora d'Ong Espanyoles estem a l'espera que des de Protecció Civil Salvadorenca ens diguin quins són els llocs que estan desabastits. Dilluns tindrem uns 750 paquets alimentaris disponibles (cada paquet està pensat per una família de 4 membres i 30 dies) també s'estan gestionant 750 jocs de coberts i alguns jocs de cuina.A banda d'això, ja estem informats que almenys 4 dels 10 sistemes d'abastament d'aigua potable construits amb suport d'ESF durant els darrers anys, han sofert danys. I la pèrdua pel que fa a collites i bestiar sembla que superarà els 30 milions de dòlars, segons el ministeri d'agricultura. Això passarà factura els propers mesos.
Per altra banda, l'ajut humanitari i la reconstrucció no ens han de fer perdre de vista algunes reflexions de fons al voltant de la manca d'ordenament territorial, la urbanització desmesurada, la deforestació, la manca de polítiques de gestió del risc,...Sorprenentment els mitjans de comunicació es fan ressò d'aquestes reflexions (alguns més que d'altres també), des dels mitjans de dretes es parla que s'han de fer grans obres de protecció i mitigació, des dels d'esquerres es parla amb una mica més d'esma.
A La Libertad, a la nostra zona de treball, tenim un cas clar per fer-ne reflexió. Un centre comercial construit a tocar de la costa va reduir la capacitat d'una escorrentia natural, les comunitats aigües amunt del centre han estat molt afectades.

Gestionant la desgràcia

Doncs això, que ara mateix toca gestionar la desgràcia. Ahir varem fer reunió de totes les ong espanyoles que treballem al país i es va un primer anàlisi de la situació. Estem intentant coordinar-nos amb els organismes de l'estat (Protecció Civil, Creu Roja, Ajuntaments) per poder esbrinar la totalitat de albergs amb gent desallotjada. Alhora esbrinar si estan comptabilitzats tots els que nosaltres sabíem i si estan cobertes les necessitats de la gent, bàsicament menjar, aigua, roba, higiene personal, medicaments bàsics i llet per a nadons.
Avui, amb la informació recopilada veurem si quadren les necessitats que ens donen els responsables de cada alberg amb els recursos que s'hi destinaran des d'instàncies de l'estat i si hi ha necessitats que no estiguin cobertes.
A la vegada s'ha d'anar pensant en la reconstrucció i la post-emergencia, la reubicació de la gent en zones segures, la reconstrucció d'habitatges i infraestructures (aigua potable, sanejament, viaries, escoles, centres de salut, etc). Un altre tema preocupant ha estat la pèrdua de collites que tindrà conseqüències en els propers mesos.

Tornem amb desgràcia. Pluges a El Salvador

Disculpeu aquest silenci tan llarg al bloc, però he passat 15 dies a San Miguelito, Nicaragua, fent una col·laboració en un projecte d'aigua potable i sanejament per l'Ajuntament de Sant Boi, que no sé si ho sabieu però està agermanat amb San Miguelito.
La qüestió és que ha estat tot just arribar altra vegada a El Salvador i començar a ploure fort. Durant la nit de dissabte a diumenge van arribar a ploure 355 litres per metre quadrat en 3 hores. Aquest fet ha provocat, en un país tan vulnerable com aquest, 124 morts, de moment, i 60 desapareguts. No és només l'Huracà Ida, sinó la confluència d'aquest amb un sistema de baixes pressions a l'oceà Pacífic.
Les zones més afectades han estat els departaments de San Salvador, La Libertad (zona de treball nostra), La Paz (zona de treball nostra), San Vicente i Cuscatlán. En aquests departaments Protecció Civil ha declarat alerta taronja. Les pluges durant aquesta propera nit poden tornar a ser molt fortes.
Avui diumenge ha estat un dia bastant tens, intentant recopilar informació de les nostres contraparts a La Libertad (ACUA) i La Paz (Madre Cria) que estaven visitant les comunitats més afectades, per una part les que es troben en zones elevades amb fortes pendents perquè hi ha hagut moltes esllavissades, i per l'altra part les comunitats que es troben properes a rius i en zones baixes per les inundacions.
Un cop tinguem un informe clar de la situació a aquestes zones, tindrem una reunió conjunta entre totes les ong espanyoles demà per definir actuacions i destinar els recursos a les zones més prioritàries. Estem en contacte amb els responsables de la cooperació espanyola per poder coordinar, si calen, recursos extres als que s'estan destinant des de l'estat salvadorenc.
S'han habilitat molts albergs provisionals per poder instal·lar tota la gent que s'ha quedat sense casa o amb la casa en zona de perill. Es calcula que són 10.000 persones.
Els rius desbordats s'han emportat els ponts sobre el riu Jiboa, Huiza, San Diego i altres a la carretera Litoral (paral·lela a la costa). Les esllavissades han tallat en molts punts la carretera Panamericana (principal carretera del país). Això ha fet que moltes poblacions estiguin a hores d'ara aïllades, i en alguns casos sense electricitat ni aigua.
Ara mateix el President Funes acaba de declarar l'estat d'emergència nacional. Això implica l'estat d'alerta roja.

Intuïció femenina

Quan tothom pensava que entre el FMLN, els Amigos de Mauricio i el Govern estaven a puntet de matar-se (o això ens venia la premsa de dretes) resulta que les bufetades anaven per un altre cantó.

El diumenge passat ARENA va fer Assemblea General per demostrar que eren un partit cohesionat, monolític vaja, fins que l'endemà 12 diputats del partit van fer una roda de premsa per dir que no reconeixien l'autoritat del Comitè Executiu (COENA) ratificat el dia anterior.
Sembla que l'expresident del partit i d'El Salvador, Antonio Saca, no està disposat a ser l'ase dels cops de la derrota electoral i no vol perdre més quota de poder. Sembla que el Saca encara controla un bon tros de l'aparell del partit.
L'actual direcció, amb Alfredo Cristiani, representa els areneros purs (els representantants de l'oligarquia nacional) mentre que a l'altra banda hi ha els polítics de l'era Saca (o nous rics).
Podeu llegir la noticia més en detall aquí.
També us poso dues imatges il·lustratives de la crisi del partit. Una de les imatges és un acudit gràfic mentre que l'altre no. Costa una mica saber quin és quin.Encara que sembli mentida aquest escrit d'aquí dalt va en serio. Ni en els millors temps de la Sección Femenina del Movimiento Nacional.

Especulació urbanística a la Serralada del Bálsamo

L'any 2005 el Viceministerio de Vivienda (MOP) va aprovar un Pla d'ordenament territorial per la zona sud del Departament de La Libertad, zona on es troba la Serralada del Bálsamo. Automàticament es va crear l'Amusdeli (Asociación de Municipios del Sur de La Libertad) que hauria de ser l'oficina, participada pels ajuntaments, per tal de fer complir el Pla d'ordenament. A partir d'aquest moment els ajuntaments van deixar de tenir cap veu ni vot en temes d'ordenament, creixement o urbanisme. Qualsevol permís l'atorga l'Amusdeli d'acord amb el pla. Aquest pla ha estat pensat i creat per afavorir el creixement desmesurat de les residencials exclusives de luxe, especialment a la zona alta de la Serralada, que té millor clima i millors vistes. Hi ha en previsió almenys 2 camps de golf, diversos hotels de cinc estrelles i, aproximadament, 25.000 habitatges d'alt nivell. Més alt que el de les comunitats que actualment viuen a la zona.
Aquestes residencials a la universitat les anomenàvem "ciutat jardí" pel tipus de desenvolupament urbanístic que preconitzaven, jo preferixo anomenar-les creixement tipus "tumor", doncs afavoreixen d'una banda els guetos rics i de l'altra la marginació i exclusió de la gent més pobra.
Aquestes residencials estan promogudes per gent molt poderosa com, per exemple, el Grupo Roble, de la família Poma (el vicepresident del grup és el marit de l'ex-vicepresidenta d'El Salvador) o el grup d'empreses de l'ex-president Alfredo Cristiani.
A més hi ha un altre problema: no hi ha aigua suficient. Fins ara els promotors es dedicaven a comprar els naixements d'aigua de la zona, com va passar en el conflicte entre la comunitat rural de San Sebastián Asuchío i la promotora d'una residencial que es diu "Manantiales" (quins collons!!!). Al final la comunitat va "prendre" el naixement i es va poder fer el projecte d'abastament domiciliar.
Ara són més llestos i busquen que les autoritats públiques (ANDA) els portin l'aigua des d'altres zones, deixant la població que ja viu a la zona amb un pam de nas, que sembla que pot passar amb el projecte Fihidro.
Per acabar-ho d'arrodonir el dia 28 de maig de 2009, darrer dia hàbil abans del canvi de govern del 1er de juny, es veu que des de diverses instàncies públiques (MOP, MARN, MAG) van sortir molts permisos per a residencials. Encara no sabem quants.
Els únics avantantges que tenim ara mateix per impedir que destrossin la Serralada del Bálsamo, deixant sense aigua la població que ja hi viu, és per una banda el canvi de govern i l'entrada de les noves autoritats (no sabem, però si tindran el que cal tenir per paralitzar el desgavell) i, de l'altra, la crisi financera que fa que ara mateix no hi hagi finançament ni inversió per poder tirar endavant amb totes les residencials que hi havia previstes. Ja té ous que haguem de donar les gràcies a la crisi financera!!!
Qui m'havia de dir a mi, pobre infeliç, que marxaria de Menorca, i també de Barcelona, per arribar a El Salvador a enfrontar-me a la construcció de camps de golf i als especuladors urbanístics. Són una plaga bíblica.