divendres, 14 d’agost del 2015

Les properes eleccions (i II)

(He separat l'entrada en dues perquè sinó era massa feixuga)

A l'altre cantó, una coalició (no, aquesta no és una confluència) de partits a l'esquerra del PSC/PSOE que amb el resultat de les municipals s'envalenteixen i ho intenten amb les catalanes. La ràpida reacció del nacionalisme conservador els ha agafat a contrapeu, amb la candidatura a mig bastir, les dificultats de trobar candidat tenen moltes raons, però una d'elles és que no hi han personatges amb ganxo amb ganes d'envestir un mur amb el cap com feia Raimon Obiols, molt dignament, això si.
Tot i així, s'ha aconseguit un candidat a president que és un activista honest, discret fins ara, sense ganxo ni capacitat de transmetre nervi però que durant els darrers 4 anys s'ha encarregat d'anar teixint complicitats entre noves i velles lluites, nous i vells moviments. Un home de consens dins de l'activisme social a Catalunya, sobretot a l'àrea metropolitana. Difícil que això es pugui traduir en vots emperò.
A partir d'aquí presses i nervis, negociacions a porta tancada, filtracions estranyes i tot el que no s'ha de fer per conformar una candidatura.
I tot i això, hi ha un relat, una coherència (potser només li veig jo), una manera d'emergir del PSUC sociològic: Un lider veïnal, una intel·lectual feminista, una activista en defensa de la sanitat pública, un activista de nova fornada (i a sobre formant part de les noves immigracions) i un lider sindical (d'acord, de concertació, però Comissions és el més similar a un sindicat de masses que tenim per aquí).
Una candidatura per demostrar que "si que es pot" estimar aquesta terra i la seva gent sense baixar-se els pantalons davant la dreta nacionalista.
A diferència de les municipals a Barcelona, ara no hi ha ni la més mínima possibilitat de guanyar i veurem com es comporten les noves militàncies líquides.
Sospito que la liquiditat, a vegades, camufla  banderes de conveniència i jo sóc més de militàncies sòlides, de sortir a lluitar encara que sigui a perdre i assumint els errors comesos. Lluitar per mantenir la posició i que siguin unes altres, les que vinguin darrera que puguin fer-ho millor.
I així i tot, encara tinc molts dubtes, els dos principals els puc anomenar: un es diu Gabriela i l'altra Eulàlia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada