La dignitat de la meva generació

D'aquí a pocs dies es sabran els resultats de les eleccions locals 2015 i també, especialment, el resultat de la "Batalla per Barcelona".

No amagaré les meves simpaties per Barcelona en Comú i vull aprofitar avui, abans de guanyar o perdre, per fer un petit homenatge a molta gent del meu voltant que s'ha compromès en aquest projecte.

Portem 7 anys des del crac de 2008, 7 anys des que la realitat de la lògica neoliberal va quedar descarnada davant dels nostres ulls. Després han vingut anys de retallades econòmiques i socials, del buidatge dels nostres drets i de retrocessos en tots els àmbits polítics, públics i col·lectius.

També han vingut moments d'esperança, de revolta i de lluita, per a retrobar la solidaritat entre iguals i tornar a construir noves il·lusions.

Aquest en serà un altre d'aquest moments, protagonitzat per gent a qui sento propera que ha decidit fer un pas endavant, gent que ha abandonat els seus cercles de confort i ha decidit ficar-se en una aventura per intentar transformar el seu entorn. Són gent de la meva generació i també de generacions anteriors. Algunes persones han deixat posicions estables i còmodes per "tirar-se a la piscina", d'altres han deixat les seves precarietats d'equilibri inestable per ficar-s'hi.

Han vingut d'àmbits diferents des de l'acadèmia a les organitzacions socials, amb bagatges diversos que van des de la lluita contra les privatitzacions de serveis bàsics a la lluita pel respecte als Drets Humans. 

S'han ajuntat amb gent de tradicions polítiques diferents abandonant els consensos fàcils i les dinàmiques sobreenteses. S'han fet un fart de posar, endreçar, recollir i treure cadires.

Han fet un pas per guanyar i no pas per resistir ni per fer un bon resultat. Han anat a convèncer a l'indecís, a jugar a camp advers per a sacsejar els propis principis.

S'han hagut d'empassar algun gripau, un nom, una icona, una cara....   

També han hagut de suportar la miopia d'aquells que no volien sortir de la zona de confort de les idees assumides, de la puresa ideològica i la coherència per pantalla. O d'aquells que no han entès què volia dir sortir a guanyar, sense guardar forces per la propera batalla. 

El moment era ara, no pas perquè la recuperació econòmica hagi de tornar i millorin les condicions econòmiques de la població. Això no passarà, però la gent s'adaptarà a la nova situació i a les noves condicions i s'acostumarà als nous drets esquifits que li quedaran.

La veritat és que a mi, per circumstancies diverses, m'ha agafat a contrapeu, i per això em veig en el deure de fer aquest escrit.

Perquè elles i ells han fet canviar la por de bàndol, ni que sigui per unes setmanes. Han aconseguit que el debat es centrés en els interessos de la majoria de la gent i no pas en paraules buides com creixement, recuperació, etc.

Quan ens preguntin què vareu fer quan el sistema neoliberal vos va arrabassar els dret socials i polítics, podrem dir que vam lluitar.

Elles i ells han aixecat la dignitat de la meva generació.

PS: Ep, açò també val pels companys i companyes d'Ara Maó