Curioses setmanes aquestes en les que ens trobem. Estem en estat de shock perpetu, un estat de shock molt peculiar. Per una banda el Banc Central Europeu acaba d'injectar mig bilió d'euros als bancs europeus a l'1% d'interés.
Per l'altra s'acaba d'aprovar la reforma laboral més lesiva de drets laborals de la curta història de l'estat espanyol democràtic, amb els vots a favor de PP, CIU, FAC i UPN.
Crec que ja ho havia comentat alguna vegada abans, actualment la lluita es troba entre el capitalisme productiu i el capitalisme especulatiu. El diners del BCE no aniran a crear riquesa, ni a finançar noves empreses ni a crear ocupació. Aniran directament a comprar deute públic que s'està pagant al 3 i 4%. És l'activitat més rendible ara mateix a la Unió Europea, especular als mercats financers amb el deute públic, el nostre estat del benestar, en resum, els nostres drets socials.
Si els governs realment volguessin sortir de la crisi il·legalitzarien l'especulació financera o, com a mínim, la carregarien amb impostos que la fessin molt menys rendible. Seria la manera de fer que el crèdit tornés a l'economia que produeix béns o serveis, la que necessita mà d'obra i crea ocupació.
Ans el contrari, els governs el que fan són reformes laborals que tenen com a únic objectiu la reducció dels costos laborals; si és més fàcil acomiadar, gairebé s'il·legalitza l'absència del lloc de feina i es desactiven els convenis laborals, els treballadors cobraran molts menys diners pel seu treball. En lloc de fer menys rendible l'especulació, intenten fer més rendible la producció i no ho aconseguiran.
Aquest és el problema dels ESADE Boys, que estan tan convençuts del seu discurs monolític que no són capaços d'entendre que la realitat va per una altra banda. Per exemple, la Generalitat de Catalunya intenta privatitzar els equipaments públics de l'ICF (Institut Català de Finances - Equipaments): es ven la propietat dels edificis públics per 25 anys (escoles, comissaries, etc) i es paga un lloguer a l'entitat privada. Fa uns mesos es va calcular que amb 5 anys l'inversor ja hauria recuperat els diners i, a partir d'allà, 20 anys de rebre beneficis, negoci rodó. Doncs no ha funcionat, la licitació ha quedat deserta i, en lloc de buscar altres alternatives, els Esade Boys ho tornen a intentar rebaixant el preu de sortida.
El mateix podem dir de les frustades privatitzacions de les Loteries de l'Estat o d'AENA i els aeroports de Barajas i El Prat. Eren negocis amb el benefici assegurat i s'han retirat perquè els inversors no volen invertir en res físic, especular als mercats financers és molt més rendible. I el mateix passarà amb les privatitzacions d'Aigües Ter-Llobregat i el Canal de Isabel II.
Per cert, 175.000 habitants de la Comunitat de Madrid van votar diumenge passat contra la privatització de l'aigua i gairebé cap mitjà de comunicació s'ha fet ressò de la notícia.
PS: Demà hi ha eleccions legislatives i municipals a El Salvador, quan tingui dades ja vos les comunicaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada