La crisi del deute ibèrica i europea no perdona, i per eixugar dèficits les administracions no veuen millors sortides que privatitzar serveis públics, el més suculent dels quals és sempre la gestió de l'aigua potable i el sanejament (bé, aquest darrer una mica menys: a ningú li agrada pagar per a que s'emportin i tractin la merda). Als governants els és igual que sigui un servei estratègic i que les infrastructures que engloben siguin fruit de molts anys d'inversió pública.
En l'àmbit de Catalunya, d'aperitiu tenim les privatitzacions de la gestió de l'aigua dels municipis de Sant Cebrià de Vallalta, amb el concurs públic declarat desert, i de Sant Feliu de Codines, amb el concurs encara obert. Tots dos municipis governats pel PSC.
De primer plat tenim la probable privatització d'Aigües de Reus, empresa municipal prou rentable que el consistori ppvergent vol vendre, sempre que els merders que van
sortint del Consorci Innova els deixin un petit termini de
tranquilitat per fer-ho sense ensurts. Aigües de Reus a més és membre d'un consorci que agrupa unes quantes empreses públiques municipals d'aigua de Catalunya que es van ajuntar per intentar posar en valor la gestió pública del Cicle de l'Aigua, el CONGIAC.
I de plat fort tenim la privatització d'Aigües Ter-Llobregat, l'operador de distribució en alta per als 5 milions d'habitants de l'àrea metropolitana, empresa pública que la Generalitat ppvergent vol vendre per entre 500 o 600 milions d'euros. Agbar, filial de la francesa Suez, la vol comprar i gestionar per no menys de 50 anys. Podeu llegir un article prou complert a El Periódico, Aigües Turbulentes.
A l'Estat Espanyol també s'hi juga a aquest joc i estan en marxa les privatitzacions de l'empresa de gestió de l'aigua de Lugo i la de Jerez de la Frontera (una governada pel PSOE i l'altra pel PP).
Evidentment, el més calent i suculent és la privatització del 49% del Canal de Isabel II de la Comunitat de Madrid. El Canal no és només una empresa pública; com si fos una administració, CYII, és titular de Zones de Domini Públic. A més, és, a la vegada, operador en alta, operador en baixa i regulador. Per acabar-ho d'aclarir el CYII és va conformar amb la unió de multitud de patrimoni públic procedent de tots els ajuntaments de la comunitat. Podeu comprovar-ho a la Plataforma contra la privatització.
Si a vosaltres també vos indignen aquests processos que no fan res més que hipotecar el nostre futur, podeu ajuntar-vos a la Plataforma Aigua És Vida que està intentant lluitar per una gestió de l'aigua pública, transparent i amb participació social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada