El Salvador: Gir a la dreta però tampoc tant...

El passat diumenge 11 de març van haver-hi eleccions municipals i legislatives al país més petit de l'Amèrica continental, El Salvador. Si ens haguéssim de guiar pel que s'ha escrit en els mitjans de comunicació a l'Estat Espanyol (especialment per l'article de Juan José Dalton a El País), semblaria que El Salvador ha seguit la llei del pèndul més típica i que la dreta extrema local (Alianza Republicana Nacionalista, ARENA) ha reconquerit a l'FMLN els ressorts del poder que havia perdut el 2009.

Alguna part és certa, doncs ARENA ha estat el partit polític més votat a les legislatives i ha arribat a 33 diputats d'un total de 84, l'FMLN emperò s'ha quedat en 31. Però per donar-se un gir a la dreta abans hauria d'haver existit un gir a l'esquerra i, tot i que l'FMLN era el partit amb més diputats fins ara, la realitat és que només en tenia 35, aconseguits a les eleccions de 2009.

A banda hauríem de recordar que El Salvador és una república força presidencialista amb un govern de coalició que inclou l'FMLN com a partit majoritari. En les eleccions presidencials del 2009 la diferència de vots entre FMLN i ARENA va ser de menys del 2% i només es presentaven aquests dos partits.

Amb això no vull treure ferro a la derrota de l'FMLN però el que tenim en realitat és una societat molt polaritzada amb dues meitats gairebé iguals.

El resultat és un gerro d'aigua freda per l'esquerra més per les expectatives que tenien que no pas per la pèrdua de poder que tenien fins ara. A l'FMLN es pensaven que un cop haguéssin guanyat el poder la resta vindria rodat (de fet, aquest és un pensament molt típic en ex-guerrillers marxistes; es pensen que un cop assolit el poder ja està tot fet). Es pensaven que un cop superada la por que havia sembrat ARENA sobre els “comunistes” ja guanyarien les eleccions una rere l'altra, que ARENA era un partit al voltant del poder i que un cop perdut aquest poder ja no tornarien a aixecar el cap. Doncs no ha estat així.

ARENA és un partit fort i organitzat que ha superat una escissió brutal (GANA, el partit resultant de l'escissió ha aconseguit 11 escons, déu n'hi do). Mentrestant els partits petits tradicionals s'han quedat les escorrialles: Concertación Nacional (antic PCN) 6 escons, Partido de la Esperanza (antic PDC) 1 escó i Cambio Democrático 1 escó. Dels candidats independents, que per primera vegada es podien presentar a les eleccions, no n'ha sortit ni un.

Mirant els resultats municipals podem extreure algunes idees del que ha passat. A la zona rural, o més ben dit la zona no metropolitana, tradicional feu d'ARENA pel caciquisme i la por al comunisme, l'FMLN ha mantingut la majoria de municipis que tenia i n'ha guanyat algun més. Mentre que a la zona metropolitana al voltant de la capital, ARENA ha mantingut la capital, San Salvador, i Antiguo Cuscatlán, i ha aconseguit arrabassar a l'FMLN 6 municipis.

L'FMLN ha aconseguit mantenir els altres 8 o 9 i n'ha guanyat un a ARENA, Nejapa. Bé, a l'FMLN se li ha obert un forat important a la zona metropolitana per culpa d'uns alcaldes poc efectius amb els problemes greus que hi ha i per la purga interna de l'alcaldessa d'Apopa, Luz Estrella Rodríguez, que destacava massa per la seva bona gestió. Des de la cúpula de l'FMLN van tenir por que els hi fotés el lloc i no li van permetre tornar a presentar-se.

Hi ha qui diu que la classe mitja urbana, que va votar per Mauricio Funes el 2009 i no és votant tradicional de l'FMLN, no ha anat a votar aquesta vegada i, així, ARENA ha guanyat gairebé matenint els mateixos vots que en les anteriors eleccions.

Permeteu-me la petita dolenteria de celebrar la victòria de l'FMLN al municipi de Zaragoza, departament de La Libertad, no tant pel candidat guanyador sinó per la derrota de l'actual alcalde, un personatge mafiós i especulador.