Jornada històrica (II). La celebració.

En arribar a San Salvador la gent corria pels carrers amb banderes del FMLN, fent esclatar petards i tocant els claxons en senyal de Victòria, però encara no hi havia resultats oficials, tot eren enquestes. Vam arribar al local on tots el observadors estàvem cridats i ens vam assabentar del resultats oficials, que donaven un petit avantatge al Frente per sobre d'Arena.
A la radio el coordindor del FMLN va convocar a la ciutadania a celebrar la Victòria al redondel Masferrer, i amb la Cristina i la Júlia vam decidir d'anar-hi, tot i que la Cristina no les tenia totes. Si no haguessin acabat guanyant l'endemà mateix ens fotien al carrer del país. Precaucions: esquivar tot allò que semblés un mitjà de comunicació i la policia.
Vam haver de deixar el cotxe un km abans d'arribar a la plaça. Un cop allà, tots ens vam relaxar i vam començar a gaudir dels esdeveniments, l'emoció i la festa rajaven per tot arreu. Vam començar a trobar-nos amics i coneguts que també anaven arribant, el colapse de trànsit era impressionant però a tothom li era igual.

Quan estàvem a punt d'arribar al redondel Masferrer, per les ràdios dels cotxes vam sentir el discurs de Mauricio Funes des de l'hotel on estava reunit el partit. La gentada va baixar una mica la intensitat dels crits i les cançons i es va anar ajuntant al voltant de les ràdios. Mauricio Funes s'estava proclamant President electe de El Salvador.
Coincidint amb el final del discurs i amb la nostra arribada a la plaça va començar un gran castells de focs artificials, mentre de fons la gent cantava El Canto a la Unidad.

Era impressionant, després ens vam trobar més amics i coneguts, salvadorencs i estrangers, tothom content, emocionat.
Camarades que van lluitar durant el conflicte estaven visiblement emocionats, plorosos fins i tot. Recordant, segurament, tots aquells companys que van morir per aconseguir un moment així. Tothom esperava l'arribada del nou president electe.
Després de molts parlaments van sonar 3 himnes, El Canto a la Unidad (El Pueblo Unido Jamás será Vencido), l'himne del FMLN (Revolución o Muerte, Venceremos) i l'himne de El Salvador.
Tots els que heu estat per aquí sabeu que l'himne de El Salvador és horrible, però en aquell moment cantat per totes aquelles veus, semblava, fins i tot, bonic.

Després d'això ja estavem tan cansats, les cames i l'esquena estaven adolorides, recordeu que haviem començat el dia abans de les 5:00 de la matinada i vam passar tot el dia drets. Cap a la 1:00 de la nit del 16 de març vam decidir que era hora de retirar-nos. La Cris, la Júlia, el Miquel (que havia vingut amb el Walter) i jo vam tornar a baixar a buscar el cotxe que ens va semblar que estava molt més lluny que quan vam arribar.
Continuarà...