Afortunadament, no es va fer realitat un fragment d'un poema de Roque Dalton, "Los tristes más tristes del mundo" van deixar de ser-ho al menys el diumenge a la nit.
Va explotar l'alegria al redondel Masferrer a la Colonia Escalón, un lloc molt simbòlic per a fer la celebració, un símbol del poder econòmic. La Escalón era durant els anys del conflicte el barri de la gent més rica del país, actualment els més rics s'han traslladat a altres zones, com la serralada del Bálsamo, però el barri continua sent un símbol.
La Escalón també va ser per la guerrilla del FMLN el camí per on va entrar a San Salvador durant l'ofensiva Hasta el Tope, l'any 1989. Diumenge, molts antics camarades van recordar els companys caiguts en aquells mateixos carrers que durant uns dies van estar sota control de la guerrilla, només fa vint anys d'això.
Al final, l'FMLN va poder entrar triomfal a la Escalón, però no va ser per la via de les armes si no per la via electoral i pacífica, tota una lliçó. Però a quin preu!!!
El camarada Ricardo Fugas m'ha comentat que va anar a la Escalón però sol, no va buscar trobar-se amb ningú, tot i que es va trobar bastants amics. Segurament volia dedicar-li el moment al Viejo Fuga, que va morir a mig conflicte al volcà de San Salvador. A ell i als més de 80.000 morts i desapareguts durant la guerra. Tots ells estaven molt presents a la celebració. Aquests màrtirs poden avui descansar un xic més amb pau. La Victòria de diumenge fa que els fantasmes de la guerra s'esvaeixin una mica més, encara que quedin en el record d'aquesta societat.
Diuen que el 2004, a les anteriors eleccions presidencials que va guanyar ARENA, van ploure 4 gotes. La gent comenta que eren les llàgrimes de Monseñor Romero per una altra oportunitat perduda. Diumenge també va ploure, aquest cop, Monseñor Romero, San Romero de Amèrica, plorava d'emoció i alegria.
La gent per sobre dels trenta estaven feliços i emocionats alhora, ells van viure i conviure amb la guerra i saben de sobres el que ha costat aquest moment.
La gent més jove, entre els vint i els trenta, estaven alegres, ells volen deixar enrere l'obscur passat i construir un futur millor per a tots i totes.
L'FMLN és ara un partit polític que per fi arribarà al govern. Com tots els partits es corrompran, s'equivocaran i no s'atreviran a fer tot el que han de fer com nacionalitzar la banca i impulsar la reforma agrària. En definitiva, ens decebran, ho sé, n'estic segur, però ningú mai ens podrà prendre els sentiments i l'emoció d'aquest moment. Per fi va arribar la Victòria i està construïda per la voluntat de tot un poble. Aquest ha estat un d'aquells moments que brillen a la història i hem tingut l'oportunitat de viure'l en directe des de primera fila. A més, tenim l'orgull d'haver col·laborat per a que arribes, encara que fos amb una aportació ínfima.
Va explotar l'alegria al redondel Masferrer a la Colonia Escalón, un lloc molt simbòlic per a fer la celebració, un símbol del poder econòmic. La Escalón era durant els anys del conflicte el barri de la gent més rica del país, actualment els més rics s'han traslladat a altres zones, com la serralada del Bálsamo, però el barri continua sent un símbol.
La Escalón també va ser per la guerrilla del FMLN el camí per on va entrar a San Salvador durant l'ofensiva Hasta el Tope, l'any 1989. Diumenge, molts antics camarades van recordar els companys caiguts en aquells mateixos carrers que durant uns dies van estar sota control de la guerrilla, només fa vint anys d'això.
Al final, l'FMLN va poder entrar triomfal a la Escalón, però no va ser per la via de les armes si no per la via electoral i pacífica, tota una lliçó. Però a quin preu!!!
El camarada Ricardo Fugas m'ha comentat que va anar a la Escalón però sol, no va buscar trobar-se amb ningú, tot i que es va trobar bastants amics. Segurament volia dedicar-li el moment al Viejo Fuga, que va morir a mig conflicte al volcà de San Salvador. A ell i als més de 80.000 morts i desapareguts durant la guerra. Tots ells estaven molt presents a la celebració. Aquests màrtirs poden avui descansar un xic més amb pau. La Victòria de diumenge fa que els fantasmes de la guerra s'esvaeixin una mica més, encara que quedin en el record d'aquesta societat.
Diuen que el 2004, a les anteriors eleccions presidencials que va guanyar ARENA, van ploure 4 gotes. La gent comenta que eren les llàgrimes de Monseñor Romero per una altra oportunitat perduda. Diumenge també va ploure, aquest cop, Monseñor Romero, San Romero de Amèrica, plorava d'emoció i alegria.
La gent per sobre dels trenta estaven feliços i emocionats alhora, ells van viure i conviure amb la guerra i saben de sobres el que ha costat aquest moment.
La gent més jove, entre els vint i els trenta, estaven alegres, ells volen deixar enrere l'obscur passat i construir un futur millor per a tots i totes.
L'FMLN és ara un partit polític que per fi arribarà al govern. Com tots els partits es corrompran, s'equivocaran i no s'atreviran a fer tot el que han de fer com nacionalitzar la banca i impulsar la reforma agrària. En definitiva, ens decebran, ho sé, n'estic segur, però ningú mai ens podrà prendre els sentiments i l'emoció d'aquest moment. Per fi va arribar la Victòria i està construïda per la voluntat de tot un poble. Aquest ha estat un d'aquells moments que brillen a la història i hem tingut l'oportunitat de viure'l en directe des de primera fila. A més, tenim l'orgull d'haver col·laborat per a que arribes, encara que fos amb una aportació ínfima.
M'ha encantat la crònica Quique.. de pell de gallina..
ResponEliminamoltissimes gràcies per fer-la!! un abraçada!!
Ahora sí que te ganaste un comentario!
ResponEliminaMuchísimas gracias por hacernos vivir estos momentos, no pudimos estar ahí pero nos llegó la emoción y el sentimiento.
un abrazo grande para todo el equipo
Jo, en canvi, em vaig emocionar moltes hores després, parlant amb el Walter en la distància. Clar, amb el 30% escrutat, vam muntar en un cotxe camí de l'Escalon a celebrar la victòria. La veritat, no m'ho vaig creure fins algunes hores després, sobre tot perquè anava trucant als compas que ho seguien tot plegat per la tele i retransmitien les dades. La cosa estava massa justa per cantar victòria, tot i que s'encomanava l'eufòria per moments.
ResponEliminaVa ser una nit molt maca, esgotadora, però màgica. En realitat, tot el dia va ser com diu la canço dels guaraguao, la del sombrero azul, la marcha es lenta pero sigue siendo marcha. Organitzar la defensa del vot al centre de votació on vaig ser jo va ser com aixecar una paret pas a pas, plena de tensió, de moments on tot tenia el color d'ARENA.
Però al final se pudo, i em sento immensament agraït d'haver-ho viscut, ja no em pesen totes les nits que m'he passat sense dormir pel petit d'Àmèrica, desvetllat, com qui veu créixer un fill, que ara ja s'ha fet gran, per fi.
Només va fallar una cosa: que faltés tanta gent al nostre costat per celebrar-ho.