És molt curiós, en només un mes i mig, des de mitjans d'agost fins ara, la realitat política de Catalunya ha canviat radicalment.
Vam entrar a l'estiu amb un nivell de tensió social i política molt intens, amb una gran manifestació el 19 de juliol que va aplegar en un dijous a la tarda centenars de milers de persones a Barcelona contra les retallades socials de CiU i PP i en defensa de l'estat de benestar.
Ara però, tot el debat polític gira entorn de la independència, l'autodeterminació i la consulta popular/referèndum.
Em sembla que no és cap secret que CiU ja es plantejava convocar eleccions anticipades des de feia mesos: a la primavera, entre abril i maig, quan el Govern de Rajoy començava a fer de les seves i el suport explícit del PP al Govern dels "millors" de Mas començava a ser un suport desgastant i feixuc. La darrera tongada de retallades, just abans de l'estiu, va ser molt contestada i la cosa estava bastant calenta.
Llavors algú del pont de comandament de CiU (Puig, per exemple) devia pensar que és millor governar 6 anys que no pas intentar-ho per 8 i quedar-se en només 4. També van sorgir els dubtes:
- Però com ho podem fer per vendre unes eleccions anticipades 2 anys (aquesta serà la legislatura més curta de la vida democràtica catalana) al nostre electorat assenyat i d'ordre que espera que fem "el que toca fer"? Com podem fer passar un fracàs desastrós, 2 anys en que no s'ha donat ni una sola bona notícia als ciutadans (bé, la supressió de l'impost de successions va ser bona notícia per algú, suposo) com un acte de servei al país?
Què pot fer que l'electorat tradicional i potencial de CiU no es fixi en aquestes foteses? La independència.
Un parell de milers d'assembleistes que passaven per allà van fixar el moment, i a partir de llavors, des de totes les bateries mediàtiques disponibles (amb la Corpo com a nau insígnia, flanquejada a la seva dreta pel portavions Godó i a la seva esquerra pel creuer Ara) van començar un bombardeig per estovar el personal dia rere dia.
Algú es pregunta per què una manifestació es retransmet en directe per TV3 o es modifiquen les freqüències dels metros, FGC i rodalies per afavorir l'assistència. Sobren les comparacions amb totes les altres manifestacions fetes durant els darrers dos anys.
Després arriba el moment en que a l'ANC li roben la cartera (o la regala directament): 3 dies després de la major manifestació de la història de Catalunya, els organitzadors decideixen cedir el testimoni al President Mas, i amb el testimoni també li cedeixen tot el capital polític acumulat. La convocatòria posterior de #Totsambelpresident, després del "No" anunciat del Govern Rajoy al pacte fiscal, només confirma el fet anterior.
La convocatòria electoral està servida en safata de plata, preparada per a que el líder del moviment sobiranista torni a guanyar unes eleccions que no estaven del tot clares. El mateix líder que amb Zapatero va pactar a la baixa l'Estatut de 2006 per carregar-se un adversari polític (el llavors president de la Generalitat Maragall). Del mateix partit (CDC) que ha posat la seva seu central com a fiança d'un procés judicial per finançament irregular (Ferrovial, Millet, Línia 9) amb un secretari general investigat per altres aspectes del mateix finançament (ITV, Agbar). Del mateix Govern que ha aprovat 16 de les darreres 18 lleis gràcies al PP.
Diuen que l'antiga CDC feia servir la senyera per amagar la cartera, ara han pujat uns quants graons més doncs les coses a amagar són més grosses i fan servir l'estelada.
La jugada ha estat molt arriscada, podria haver sortit malament (Mas no va anar a la manifestació per si de cas, i Duran i Lleida va haver-ne de marxar escridassat) però sembla que ha sortit rodona.
Podeu llegir uns articles interessants de Guillem Martínez (un sobre la mani i un altre sobre la post mani) i de David Fernàndez (un sobre CiU i un altre sobre l'empresariat català)
Estic a favor de fer una consulta democràtica a la ciutadania per saber en quin estat vol viure i amb quines fronteres, i ja que hi som, per definir quin model d'estat del benestar, amb quin sistema econòmic i quines relacions internacionals. No estic a favor ni en contra de la independència de Catalunya, el que no m'agrada és que intentin aixecar-me la camisa i fer-me combregar amb rodes de molí.
Mentrestant a Portugal (l'altra gran nació de la península ibèrica), que fa gairebé 400 anys que és independent, la ciutadania reclamava un altre abril al setembre, envoltant el palau presidencial va frenar una baixada de sous generalitzada (la transferència de rendes de la classe treballadora cap als empresaris més bèstia dels darrers anys). Potser que ens ho plantegem.
Em sembla que no és cap secret que CiU ja es plantejava convocar eleccions anticipades des de feia mesos: a la primavera, entre abril i maig, quan el Govern de Rajoy començava a fer de les seves i el suport explícit del PP al Govern dels "millors" de Mas començava a ser un suport desgastant i feixuc. La darrera tongada de retallades, just abans de l'estiu, va ser molt contestada i la cosa estava bastant calenta.
Llavors algú del pont de comandament de CiU (Puig, per exemple) devia pensar que és millor governar 6 anys que no pas intentar-ho per 8 i quedar-se en només 4. També van sorgir els dubtes:
- Però com ho podem fer per vendre unes eleccions anticipades 2 anys (aquesta serà la legislatura més curta de la vida democràtica catalana) al nostre electorat assenyat i d'ordre que espera que fem "el que toca fer"? Com podem fer passar un fracàs desastrós, 2 anys en que no s'ha donat ni una sola bona notícia als ciutadans (bé, la supressió de l'impost de successions va ser bona notícia per algú, suposo) com un acte de servei al país?
Què pot fer que l'electorat tradicional i potencial de CiU no es fixi en aquestes foteses? La independència.
Un parell de milers d'assembleistes que passaven per allà van fixar el moment, i a partir de llavors, des de totes les bateries mediàtiques disponibles (amb la Corpo com a nau insígnia, flanquejada a la seva dreta pel portavions Godó i a la seva esquerra pel creuer Ara) van començar un bombardeig per estovar el personal dia rere dia.
Algú es pregunta per què una manifestació es retransmet en directe per TV3 o es modifiquen les freqüències dels metros, FGC i rodalies per afavorir l'assistència. Sobren les comparacions amb totes les altres manifestacions fetes durant els darrers dos anys.
Després arriba el moment en que a l'ANC li roben la cartera (o la regala directament): 3 dies després de la major manifestació de la història de Catalunya, els organitzadors decideixen cedir el testimoni al President Mas, i amb el testimoni també li cedeixen tot el capital polític acumulat. La convocatòria posterior de #Totsambelpresident, després del "No" anunciat del Govern Rajoy al pacte fiscal, només confirma el fet anterior.
La convocatòria electoral està servida en safata de plata, preparada per a que el líder del moviment sobiranista torni a guanyar unes eleccions que no estaven del tot clares. El mateix líder que amb Zapatero va pactar a la baixa l'Estatut de 2006 per carregar-se un adversari polític (el llavors president de la Generalitat Maragall). Del mateix partit (CDC) que ha posat la seva seu central com a fiança d'un procés judicial per finançament irregular (Ferrovial, Millet, Línia 9) amb un secretari general investigat per altres aspectes del mateix finançament (ITV, Agbar). Del mateix Govern que ha aprovat 16 de les darreres 18 lleis gràcies al PP.
Diuen que l'antiga CDC feia servir la senyera per amagar la cartera, ara han pujat uns quants graons més doncs les coses a amagar són més grosses i fan servir l'estelada.
La jugada ha estat molt arriscada, podria haver sortit malament (Mas no va anar a la manifestació per si de cas, i Duran i Lleida va haver-ne de marxar escridassat) però sembla que ha sortit rodona.
Podeu llegir uns articles interessants de Guillem Martínez (un sobre la mani i un altre sobre la post mani) i de David Fernàndez (un sobre CiU i un altre sobre l'empresariat català)
Estic a favor de fer una consulta democràtica a la ciutadania per saber en quin estat vol viure i amb quines fronteres, i ja que hi som, per definir quin model d'estat del benestar, amb quin sistema econòmic i quines relacions internacionals. No estic a favor ni en contra de la independència de Catalunya, el que no m'agrada és que intentin aixecar-me la camisa i fer-me combregar amb rodes de molí.
Mentrestant a Portugal (l'altra gran nació de la península ibèrica), que fa gairebé 400 anys que és independent, la ciutadania reclamava un altre abril al setembre, envoltant el palau presidencial va frenar una baixada de sous generalitzada (la transferència de rendes de la classe treballadora cap als empresaris més bèstia dels darrers anys). Potser que ens ho plantegem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada