Economia als 2 costats de l'Atlàntic

Viure a El Salvador i mantenir-me al cas de la política a l’estat espanyol em permet fer certs anàlisis interessants. Per exemple, l’FMI li va “recomanar” a El Salvador que s’havien d’augmentar els ingressos de l’estat per poder fer front al deute acumulat i evitar així que el deute públic salvadorenc que circula pels parquets fos classificat encara pitjor que no pas ara. Crec que ara, després de la darrera classificació de les agències de ratings, és de BB.
Evidentment, l’Estat Salvadorenc ja no pot privatitzar res perquè ja no queda res per privatitzar, i ara amb aquesta crisi, a veure on troben un inversor que vingui a comprar actius a El Salvador.
El nou govern, com a bon govern d’esquerres va apujar els impostos als més rics, implantant un impost sobre les importacions d’objectes de luxe (iots, cotxes de més de $60.000, etc), gravant els estalvis superiors a $25.000 i més coses. Es veu que una cosa és ser d’esquerres i una altra molt diferent no fer cas del que diu l’FMI.
Tot i això, El Salvador segueix tenint la càrrega fiscal més baixa de centreamèrica, rondant entre un 13 i un 15% del PIB (més baixa que Panamà que està considerat un paradís fiscal).
Espanya, per revertir la crisi i assegurar les prestacions socials, a partir de 2009 va començar a tirar de dèficit públic, de fet, un govern que es diu socialdemòcrata sol fer això en època de crisi. A més va intentar augmentar la càrrega fiscal, que ronda el 35% del PIB (a la UE-15 ronda entre el 45-50%), suposo que ho recordeu de quan s’estaven discutint els pressupostos 2010. En un principi semblava que s’apujarien els tipus per les rendes més altes i també a les rendes de capital. Al final em sembla que s’apujarà l’IVA, impost indirecte, que repercuteix sobre tothom per igual. Això ja no és tan socialdemòcrata.
Es veu però que no anava per aquí el que se suposa que ha de fer l’Estat espanyol, per això van començar a sorgir veus, sobretot des d’Europa, d'“experts” econòmics, que deien que ZP ho estava fent molt malament, que l’estat espanyol seria el següent, després de Grècia, a entrar en fallida. Jo no ho tinc tan clar, considerant que el deute públic de Grècia està sobre el 100% del PIB mentre que l'espanyol està sobre el 50% i el francès es troba al voltant del 75 % del PIB. Si que és cert que els dèficits públics són semblants (entre 11 i 13 % del PIB). Però no crec que siguin situacions comparables.
I llavors ZP va al Fòrum de Davos i allà li llegeixen la cartilla els "experts" d'aquest món. Sembla que les agències de classificació de deute amenacen de rebaixar la categoria del deute públic espanyol, així segur que l'Estat espanyol entraria en fallida (havent de pagar més pel deute públic existent). Tot tornant de Davos ja tenim en marxa un pla per retallar la despesa pública en 50.000 milions d'euros en 3 anys (una bona queixalada) i, a més, l'edat de jubilació es retrassarà fins els 67 anys. Una cosa ben estranya perquè jo pensava que la caixa de les pensions era independent de la caixa del pressupost. La retallada de despesa diuen que no afectarà polítiques socials (ja em diran com ho faran) sinó inversions en infraestructures, i això vol dir privatitzar el que ens queda: aeroports, aigua potable i sanejament, carreteres, escoles, hospitals, etc. Alguna de les privatitzacions serà com les d'abans (AENA per exemple) i suposaran una entrada d'ingressos a l'estat en el moment de la compra, però la majoria seran en noves modalitats com concessions administratives, peatges a l'ombra, partenariats públics-privats i altres, que no suposaran ingressos a l'estat sinó eliminar la despesa immediata que suposen aquestes infraestructures per pagar-la (més cara i amb interessos) en 30 anys i més.
Això dels 67 anys crec que es tracta més d'una cortina de fum (un esquer) perquè durant els propers 2 o 3 mesos sindicats, moviments socials i partits d'esquerres en general estiguem ben entretinguts. Al final s'acabarà retirant la mesura però ja ens hauran fet la retallada i la privatitzada que tocava. No sé què seria pitjor, que sigui cortina de fum o no, i ens ho acabin colant tot.
La veritat no sé per què ens molestem en muntar eleccions si al final els que acaben prenent les decisions són uns altres ben diferents dels càrrecs electes.