El primer cop que vaig venir a El Salvador jo portava amb el meu equipatge uns quants prejudicis. Entre ells n'hi havia un que versava sobre el paper de l'església catòlica en els processos polítics de les societats. Vos el podeu imaginar així que només diré que fregava l'anticlericalisme.
La veritat és que quan vaig començar a conèixer la societat salvadorenca, la seva història i algunes de les seves costums, vaig haver de reposicionar-me.
El paper que l'església catòlica ha jugat en aquest país, especialment els jesuïtes, és fonamental per entedre la seva història recent. Com a exemple podem posar que tots els exguerrillers del FMLN que he conegut, i en són uns quants, van despertar la seva consciència crítica gràcies (o per culpa, segons qui ho digui) a haver participat en grups eclesials de base. En aquests grups els capellans de poble ensenyaven a llegir els evangelis però també a llegir la realitat del seu voltant.
També podem fer una llista de tots els capellans assassinats i desapareguts durant els anys durs dels 60, 70 i 80. Mirant fotografies d'El Salvador dels anys de la guerra és força normal veure que al voltant de les esglésies, especialment la Catedral Metropolitana, sempre hi ha una munió de petites xaboles amb sostre de llauna. Aquestes xaboles eren plenes de persones que fugien de la repressió dels cossos de seguretat i els esquadrons de la mort. Les esglésies els donaven una mica de seguretat.
En aquest posicionament de l'església catòlica al voltant de les classes més marginades, que va tenir com a punt culminant l'època de Monsenyor Romero, hi té molt a veure el fet que a mitjans dels anys 50 va arribar a Centreamèrica una generació de joves capellans jesuïtes, majoritàriament bascos. En la meva opinió, aquesta vintena de capellans tenen un pes molt important en l'evolució posterior de l'església. Una part d'aquesta generació és la que van assassinar a la UCA el novembre de 1989.
Em pregunto si actualment, tal com és la societat globalitzada, un grup d'una vintena de persones podria portar a terme canvis tan profunds com els que es van produir en aquest país en aquelles dècades.
La veritat és que quan vaig començar a conèixer la societat salvadorenca, la seva història i algunes de les seves costums, vaig haver de reposicionar-me.
El paper que l'església catòlica ha jugat en aquest país, especialment els jesuïtes, és fonamental per entedre la seva història recent. Com a exemple podem posar que tots els exguerrillers del FMLN que he conegut, i en són uns quants, van despertar la seva consciència crítica gràcies (o per culpa, segons qui ho digui) a haver participat en grups eclesials de base. En aquests grups els capellans de poble ensenyaven a llegir els evangelis però també a llegir la realitat del seu voltant.
També podem fer una llista de tots els capellans assassinats i desapareguts durant els anys durs dels 60, 70 i 80. Mirant fotografies d'El Salvador dels anys de la guerra és força normal veure que al voltant de les esglésies, especialment la Catedral Metropolitana, sempre hi ha una munió de petites xaboles amb sostre de llauna. Aquestes xaboles eren plenes de persones que fugien de la repressió dels cossos de seguretat i els esquadrons de la mort. Les esglésies els donaven una mica de seguretat.
En aquest posicionament de l'església catòlica al voltant de les classes més marginades, que va tenir com a punt culminant l'època de Monsenyor Romero, hi té molt a veure el fet que a mitjans dels anys 50 va arribar a Centreamèrica una generació de joves capellans jesuïtes, majoritàriament bascos. En la meva opinió, aquesta vintena de capellans tenen un pes molt important en l'evolució posterior de l'església. Una part d'aquesta generació és la que van assassinar a la UCA el novembre de 1989.
Em pregunto si actualment, tal com és la societat globalitzada, un grup d'una vintena de persones podria portar a terme canvis tan profunds com els que es van produir en aquest país en aquelles dècades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada