Com a corol·lari de l'entrada d'ahir crec que és de justícia que també vos comenti que hi ha molta impaciència entre els moviments socials salvadorencs. Moltes organitzacions socials esperaven propostes més valentes per part del nou govern. També s'esperaven certes accions immediates com, per exemple, fer neteja a fons de la podridura que hi havia a l'administració pública. Això encara no s'ha vist i, per contra, s'ha vist un govern molt ambigu que vol estar a bones amb el poble i amb l'oligarquía al mateix temps (cosa que és impossible). En les reunions que s'han anat tenint amb els nous membres del govern s'ha sentit molt expressions com "respectar la seguretat jurídica" i "garantir l'estabilitat institucional". Aquestes expressions són molt comunes en els sistemes polítics europeus però per aquí baix no solen fer-se servir gaire, per no dir gens.
De fet, la dreta oligàrquica tampoc les feia servir gaire quan en els 2 mesos i mig que van passar entre les eleccions i la presa de possessió va gastar-se un 50% del pressupost de tot el 2009, o quan 3 dies abans del 1er de juny (data de la presa de possessió) van atorgar uns 300 permisos ambientals per fer autèntiques barrabassades (en parlarem un altre dia d'un parell d'aquests).
Tampoc ajuda gaire que a l'Assamblea Legislativa les dretes (ARENA, PCN i PDC) tinguin majoria.
El nou govern, de moment, no s'atreveix a tombar aquests permisos atorgats anteriorment i això no l'afavoreix gaire davant dels moviments socials, i com això, vàries coses més en gairebé tots els àmbits i no només l'ambiental.
Per acabar-ho d'arrodonir la dreta mediàtica juga a dividir (com és normal), i quan abans deia que si guanyava Funes s'acabaria el món, ara està jugant a elogiar la figura del nou president com un persona moderada (això encara fa dubtar més els sectors crítics) mentre difon suposades baralles internes entre l'FMLN i el Govern i dóna veu a gent molt crítica, des de l'esquerra, amb l'actuació de tots dos.
Des de sectors socials es parla que el govern té por a enfrontar-se amb els poderosos, por de no fer trencadissa i ganes per voler quedar bé amb tothom. Això estaria bé si no fos perquè fot 20 anys que un sector molt poderós s'ha agenciat tots els privilegis i ha fet el que ha volgut amb el país.
També és veritat que molts membres dels moviments socials es pensaven que els cridarien per ser part del govern i alguns tenen cert ressentiment.
Jo, des de la meva humil opinió, crec que és precipitat fer aquests judicis i donaria encara uns mesos més de marge per veure què fa el nou govern o, com a mínim, què vol fer. Tot i així també li recomanaria que triés un tema qualsevol, medi ambient, sanitat, obres públiques o narcotràfic (tothom sap que la gent més rica fa els diners en qualsevol sector) i s'enfrontés a fons amb els sectors oligàrquics, la dreta política i la mediàtica. Hauria de ser un tema on fos relativament fàcil guanyar la jugada (millor si no ha de passar per l'Assamblea Legislativa) però tampoc massa per a què hi torni a haver un enfrontament clàssic dreta poderosa/govern del poble. Aquesta jugada serviria d'exemple alliçonador per uns, de gest que permetés la reconciliació amb els moviments socials, i durant una temporada serviria per a que tothom tornés a saber a què juga i ha de jugar.
De fet, la dreta oligàrquica tampoc les feia servir gaire quan en els 2 mesos i mig que van passar entre les eleccions i la presa de possessió va gastar-se un 50% del pressupost de tot el 2009, o quan 3 dies abans del 1er de juny (data de la presa de possessió) van atorgar uns 300 permisos ambientals per fer autèntiques barrabassades (en parlarem un altre dia d'un parell d'aquests).
Tampoc ajuda gaire que a l'Assamblea Legislativa les dretes (ARENA, PCN i PDC) tinguin majoria.
El nou govern, de moment, no s'atreveix a tombar aquests permisos atorgats anteriorment i això no l'afavoreix gaire davant dels moviments socials, i com això, vàries coses més en gairebé tots els àmbits i no només l'ambiental.
Per acabar-ho d'arrodonir la dreta mediàtica juga a dividir (com és normal), i quan abans deia que si guanyava Funes s'acabaria el món, ara està jugant a elogiar la figura del nou president com un persona moderada (això encara fa dubtar més els sectors crítics) mentre difon suposades baralles internes entre l'FMLN i el Govern i dóna veu a gent molt crítica, des de l'esquerra, amb l'actuació de tots dos.
Des de sectors socials es parla que el govern té por a enfrontar-se amb els poderosos, por de no fer trencadissa i ganes per voler quedar bé amb tothom. Això estaria bé si no fos perquè fot 20 anys que un sector molt poderós s'ha agenciat tots els privilegis i ha fet el que ha volgut amb el país.
També és veritat que molts membres dels moviments socials es pensaven que els cridarien per ser part del govern i alguns tenen cert ressentiment.
Jo, des de la meva humil opinió, crec que és precipitat fer aquests judicis i donaria encara uns mesos més de marge per veure què fa el nou govern o, com a mínim, què vol fer. Tot i així també li recomanaria que triés un tema qualsevol, medi ambient, sanitat, obres públiques o narcotràfic (tothom sap que la gent més rica fa els diners en qualsevol sector) i s'enfrontés a fons amb els sectors oligàrquics, la dreta política i la mediàtica. Hauria de ser un tema on fos relativament fàcil guanyar la jugada (millor si no ha de passar per l'Assamblea Legislativa) però tampoc massa per a què hi torni a haver un enfrontament clàssic dreta poderosa/govern del poble. Aquesta jugada serviria d'exemple alliçonador per uns, de gest que permetés la reconciliació amb els moviments socials, i durant una temporada serviria per a que tothom tornés a saber a què juga i ha de jugar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada