Quan vaig ser a Menorca el mes de setembre vaig interessar-me per la situació d'una indústria alimentària de productes làctics que sempre he conegut com Sa Formatgera, tot i que ara s'anomena Quesería Menorquina SLU. Ja vaig escriure sobre ella fa uns anys quan Nueva Rumasa la va comprar a Kraft Jacobs Suchards.
La veritat és que té una història molt instructiva del que ha estat l'economia en les darreres dècades.
Fundada els anys 40 per la unió de vàries famílies adinerades de Menorca, va arribar a tenir uns 400 treballadors i una quota de mercat del 60% a l'estat espanyol en productes derivats de la llet, fins que la competència internacional va decidir que no podia amb ella i va acabar comprant-la els anys noranta. Kraft volia sobretot la seva marca i no tant la seva cadena productiva, per això, fa pocs anys, es va vendre la producció a un dels empresaris més mafiosos que han rondat per l'europa occidental, Ruiz Mateos i la seva Nueva Rumasa.
Amb aquestes premises la situació no es podia aguantar gaire i Sa Formatgera va caure en picat conjuntament amb tot el holding. En vista dels deutes que s'acumulaven, els 180 treballadors van comprar-la el mes de maig passat. Bé, els treballadors i un empresari de Menorca, Francisco Tutzó (tot sembla indicar que darrera d'aquest empresari n'hi ha un altre que millor no anomenarem) que la coneix molt bé.
I entre tots intentaran tornar a aixecar l'empresa i en això estan, amb un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació, que fa que la gent treballi un dia sí i un dia no.I jo, que sóc un marxista rematat, no puc més que treure'm el barret davant d'aquests empresaris que han decidit tornar a ficar la banya al forat i seguir empenyent. Aquests no s'arruinaran si els hi surt malament (tenen la feina feta) però almenys han decidit posar ganes i energia per tornar a aixecar Sa Formatgera.
Per sort l'agricultura de Menorca ja no depèn del futur d'aquesta indústria, només 10 "Llocs" venen la seva producció a aquesta fàbrica; la qüestió de fons és mantenir, per poc que sigui, un petit sector industrial a Menorca.
No puc evitar comparar l'actitud d'aquests empresaris amb la d'uns altres com Ruiz Mateos o, dins Menorca mateix, els antics propietaris de Catisa, que van fer arruinar la fàbrica per poder especular amb el solar on estava ubicada.
Fins que la gent amb capacitat d'inversió (amb calers) no abandoni l'especulació (en valors, en deute públic, en totxo, etc) i renunciï a tenir taxes de benefici del 10 i el 15% anual per tornar a invertir en el sector productiu amb unes taxes de benefici del 3 al 4%, doncs no aconseguirem sortir de la crisi. Aquesta és la funció social del empresaris, invertir en riquesa productiva (béns i/o serveis), que és la que acaba repercutint en totes les classes socials. Això mateix va dir fa dues setmanes Ed Miliband, i ho recordava en Pau a Xalandria, diferenciar el capitalisme que crea riquesa i el que la destrueix.
Tant si els rics ho fan com no, l'Estat (en totes les seves vessants) hauria de redefinir completament l'estructura fiscal carregant d'impostos l'especulació.
Una darrera recomanació a la gent de Sa Formatgera, si aconsegueixen sortir del forat millor que creïn una nova marca i l'omplin de contingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada