Ja fa uns quants dies però el passat 24 de març es va commemorar el XXX anniversari de l'assassinat de Monseñor Romero. Aquest any, per primer cop des que el van assassinar, el govern (d'esquerres) d'El Salvador li ha fet un seguit d'homenatges públics i l'ha recordat com la figura cabdal de tots els salvadorencs. Entre els actes oficials hi ha diversos concerts, la presentació d'un disc amb cançons dedicades al màrtir finançat amb diners públics, i un mural commemoratiu a l'aeroport internacional de Comalapa. El president Funes s'ha omplert la boca dient que San Romero de América és el seu referent per l'acció de govern, fins i tot, han sortit veus crítiques que deien que Mauricio Funes estava utilitzant la imatge de Romero per als seus propis fins. També un setmanari digital ha publicat una entrevista a un dels assassins del màrtir.
Polèmiques a banda, està molt bé que per primer cop l'Estat Salvadorenc reti homenatge a Óscar Arnulfo Romero, però hem de recordar que la ciutadania fa trenta anys que li ret homenatge i que no és nou d'ara que el jovent del país reclama la figura de l'Arquebisbe (aquest deu ser l'únic país del món on en un concert de heavy metal es veuen nois joves amb "xupa" de cuir i una samarreta d'un capellà). Per això, com cada any, el millor dels homenatges ha estat la marxa i vigília davant la catedral de San Salvador, acte organitzat com sempre per esglésies, organitzacions i universitats, és a dir societat civil.
Per mí, el millor de la vigília va ser el concert de "Yolocamba i Ta". Aquest grup de música ja li va dedicar un disc sencer ple de col·laboracions pel XX anniversari (ves per on els Yolocambas no participen en el nou disc d'homenatge). Vos deixo una de les millors cançons del grup, que van tocar també durant la vigília, La milonga del fusilado:
¡¡¡¡COMPAÑEROS CAIDOS EN LA LUCHA!!!!Polèmiques a banda, està molt bé que per primer cop l'Estat Salvadorenc reti homenatge a Óscar Arnulfo Romero, però hem de recordar que la ciutadania fa trenta anys que li ret homenatge i que no és nou d'ara que el jovent del país reclama la figura de l'Arquebisbe (aquest deu ser l'únic país del món on en un concert de heavy metal es veuen nois joves amb "xupa" de cuir i una samarreta d'un capellà). Per això, com cada any, el millor dels homenatges ha estat la marxa i vigília davant la catedral de San Salvador, acte organitzat com sempre per esglésies, organitzacions i universitats, és a dir societat civil.
Per mí, el millor de la vigília va ser el concert de "Yolocamba i Ta". Aquest grup de música ja li va dedicar un disc sencer ple de col·laboracions pel XX anniversari (ves per on els Yolocambas no participen en el nou disc d'homenatge). Vos deixo una de les millors cançons del grup, que van tocar també durant la vigília, La milonga del fusilado:
¡¡¡¡HASTA LA VICTORIA SIEMPRE!!!!
PS: Darrerament m'he aficionat a penjar vídeos al bloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada