Aquest dissabte passat es va celebrar a la UCA el Festival Verdad. Aquest festival es celebra cada any en commemoració de l'assassinat de Monsenyor Romero, que va morir per un tret de franctirador quan estava oficiant una missa, en el moment de combregar, el dia 24 de març de 1980. Els assassins eren els anomenats esquadrons de la mort, grups d'extrema dreta que es dedicaven a matar, per encàrrec o per decisió propia, a aquells que es consideraven subversius (sindicalistes, liders camperols, etc). La comisió de la Verdad de després de la guerra va concloure que Roberto D'Aubuissson va ser l'autor intel·lectual de l'assassinat.
La figura de Romero ha esdevingut gairebé un mite. La societat salvadorenca encarna en Romero a tots els màrtirs de la lluita dels anys seixanta, setanta i, sobretot, vuitanta. No es fàcil separar màrtirs i altres caiguts però jo entenc que quan es reivindica la figura de Romero, es reivindica la figura de tots aquells que van ser assassinats sense que fossin combatents de cap agrupació guerrillera, que no vol dir que no fossin membres de les guerrilles, si no que no portaven armes.
Les 5 guerrilles al principi i després amb la formació del FMLN, sempre van ser molt curosos de tenir el suport de la població, sobretot més pobre. Totes les agrupacions tenien, conjuntament amb la part armada, un braç polític i una organització de masses (sindicats, comitè de base, grups parroquials, etc) que conformaven una triologia, sense que aquestes dues darreres estructures tinguessin acció militar. Totes emperó treballaven en la clandestinitat. De fet, la major part dels 80.000 morts de la guerra es calcula que eren d'aquests dos tipus d'organitzacions. La comissió de la Verdad va conclure també que del total de morts durant el conflicte, un 95% de morts s'havien d'atribuir a l'exercit, esquadrons, paramilitars, etc.
D'altra banda, aquesta estructura triangular també va permetre al FMLN aguantar 12 anys de guerra de guerrilles en un territori més petit que Catalunya i després dels acords de pau del 1992 mantenir-se com una força política i social.
Tornant al Festival Verdad amb els anys ha anat agafant també un caire de reivindicació contra la impunitat, encara que no sigui per actes comesos durant el conflicte. Casos de violacions de drets humans que han quedat sense sentencia després del 1992 també són presents al festival.
En una propera entrada us parlaré de la vessant musical del festival.
La figura de Romero ha esdevingut gairebé un mite. La societat salvadorenca encarna en Romero a tots els màrtirs de la lluita dels anys seixanta, setanta i, sobretot, vuitanta. No es fàcil separar màrtirs i altres caiguts però jo entenc que quan es reivindica la figura de Romero, es reivindica la figura de tots aquells que van ser assassinats sense que fossin combatents de cap agrupació guerrillera, que no vol dir que no fossin membres de les guerrilles, si no que no portaven armes.
Les 5 guerrilles al principi i després amb la formació del FMLN, sempre van ser molt curosos de tenir el suport de la població, sobretot més pobre. Totes les agrupacions tenien, conjuntament amb la part armada, un braç polític i una organització de masses (sindicats, comitè de base, grups parroquials, etc) que conformaven una triologia, sense que aquestes dues darreres estructures tinguessin acció militar. Totes emperó treballaven en la clandestinitat. De fet, la major part dels 80.000 morts de la guerra es calcula que eren d'aquests dos tipus d'organitzacions. La comissió de la Verdad va conclure també que del total de morts durant el conflicte, un 95% de morts s'havien d'atribuir a l'exercit, esquadrons, paramilitars, etc.
D'altra banda, aquesta estructura triangular també va permetre al FMLN aguantar 12 anys de guerra de guerrilles en un territori més petit que Catalunya i després dels acords de pau del 1992 mantenir-se com una força política i social.
Tornant al Festival Verdad amb els anys ha anat agafant també un caire de reivindicació contra la impunitat, encara que no sigui per actes comesos durant el conflicte. Casos de violacions de drets humans que han quedat sense sentencia després del 1992 també són presents al festival.
En una propera entrada us parlaré de la vessant musical del festival.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada