Com que "lo prometida es deuda (externa?)" en aquesta entrada us explico una mica que vaig anar fent el dia 30 pel FSM de Belem.
El dia 30 es va desenvolupar la jornada de treball sobre aigua organitzada per l'Assemblea de moviment de l'Aigua de tot el món.
Hi havia previstos 3 tallers sobre diferents temes, el primer sobre les amenaces que representa el Canvi Climàtic (o caos climàtic) per al Dret a l'Aigua. Aquest va centrar-se en com el model econòmic capitalista ha portat a món a una guerra contra la natura, mitjançant l'expoli de recursos naturals, entre ells l'aigua, i com les preteses solucions per enfrontar el CC no sóm més que continuacions de l'actual model d'expoli. El cultiu d'agrocombustibles és una bona prova d'això.
El segón va centrar-se en experiències de mobilització per al Dret a l'Aigua i contra la privatització i mercantilització d'aquesta. D'aquest taller us poso a sota un video que vaig fer (Aviso que em tremola una mica el pols) on Danielle Mitterrand,vidua de l'expresident francés i presidenta de la Fundació France Libertè, i Andre Aubreu, traduint, exposen la victòria simbòlica que representa que a París l'ajuntament ha decidit rescindir el contracte a les empreses privades (Suez i Vivendi) les dues multinacionals franceses que són, alhora, les dues multinacionals més grans en el sector de la privatització de l'aigua. Per al sector aquatic català només informar-vos que Suez és l'accionista majoritari del grup Agbar, una mica per sobre de La Caixa.
Si a París, capital de la patria de les més grans multinacionals privatitzadores d'aigua del món, es pot remunicipalitzar el servei d'aigua i sanejament, llavors sens obre l'esperança que algun dia a Barcelona passi el mateix.
El tercer taller es va centrar en les possibles amenaces que planen sobre el Dret a l'Aigua, entre elles la voluntat de la Unió Europea de signar Acords d'Associació (acords de lliure comerç) amb diferents regions del món, la primera d'elles centreamèrica, però també la Comunitat Andina de Nacions i les 6 regions de països que s'integren a l'Àfrica. La UE sempre ha perseguit arreu del món nous mercats per a les seves multinacionals de l'aigua i poc li han importat els fracassos que aquestes han recollit cada cop que s'ha privatitzat el servei d'aigua. Per això es preveu que ara, amb el acords comercials, ho segueixi intentant. D'aquest tema en seguirem parlant més endavant en futures entrades.
Us deixo amb el video que us havia dit i amb una proclama:
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE I NECESSARI!!!
El dia 30 es va desenvolupar la jornada de treball sobre aigua organitzada per l'Assemblea de moviment de l'Aigua de tot el món.
Hi havia previstos 3 tallers sobre diferents temes, el primer sobre les amenaces que representa el Canvi Climàtic (o caos climàtic) per al Dret a l'Aigua. Aquest va centrar-se en com el model econòmic capitalista ha portat a món a una guerra contra la natura, mitjançant l'expoli de recursos naturals, entre ells l'aigua, i com les preteses solucions per enfrontar el CC no sóm més que continuacions de l'actual model d'expoli. El cultiu d'agrocombustibles és una bona prova d'això.
El segón va centrar-se en experiències de mobilització per al Dret a l'Aigua i contra la privatització i mercantilització d'aquesta. D'aquest taller us poso a sota un video que vaig fer (Aviso que em tremola una mica el pols) on Danielle Mitterrand,vidua de l'expresident francés i presidenta de la Fundació France Libertè, i Andre Aubreu, traduint, exposen la victòria simbòlica que representa que a París l'ajuntament ha decidit rescindir el contracte a les empreses privades (Suez i Vivendi) les dues multinacionals franceses que són, alhora, les dues multinacionals més grans en el sector de la privatització de l'aigua. Per al sector aquatic català només informar-vos que Suez és l'accionista majoritari del grup Agbar, una mica per sobre de La Caixa.
Si a París, capital de la patria de les més grans multinacionals privatitzadores d'aigua del món, es pot remunicipalitzar el servei d'aigua i sanejament, llavors sens obre l'esperança que algun dia a Barcelona passi el mateix.
El tercer taller es va centrar en les possibles amenaces que planen sobre el Dret a l'Aigua, entre elles la voluntat de la Unió Europea de signar Acords d'Associació (acords de lliure comerç) amb diferents regions del món, la primera d'elles centreamèrica, però també la Comunitat Andina de Nacions i les 6 regions de països que s'integren a l'Àfrica. La UE sempre ha perseguit arreu del món nous mercats per a les seves multinacionals de l'aigua i poc li han importat els fracassos que aquestes han recollit cada cop que s'ha privatitzat el servei d'aigua. Per això es preveu que ara, amb el acords comercials, ho segueixi intentant. D'aquest tema en seguirem parlant més endavant en futures entrades.
Us deixo amb el video que us havia dit i amb una proclama:
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE I NECESSARI!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada